BREU HISTÒRIA DEL CLUB

….Abans, guanyàvem, perdíem…era igual. Tots els partits eren amistosos, competicions entre amics, entre pobles. No hi havia aquestes picabaralles que hi ha ara. Nosaltres, poc que ens havíem barallat mai¡ Perquè ho havies de fer? Llavors, els àrbitres no deien pas res. Ara, amb dues targetes grogues al carrer. Si és vermella també i el pròxim diumenge no pots jugar perquè tens un partit de càstig. Això, abans, no hi era. Jo vaig jugar a futbol des que tenia 12 anys fins que vaig ser gran i mai vaig veure cops de puny….

(Josep Feixes)

Amb aquestes paraules en Josep Feixes ens comenta com era la filosofia dels primers partits de futbol a Celrà. Es difícil saber la història, però aquí teniu una pinzellada de com varen ser els orígens del futbol a Celrà.

…..El primer equip de futbol a Celrà, era mainada d’11 i 12 anys, vestida amb pantalons negres i jerseis amb ratlles vermelles i blanques, l’afecció i la diversió eren les principals protagonistes. Aquest equip va ser obra del capellà Joan Roure, ell mateix es va encarregar de comprar tota la vestimenta, mentre els jugadors hi anaven pagant un ral cada setmana per cobrir les despeses. Fins i tot, va aconseguir crear el primer camp de futbol… Així ho recorda en Josep Feixes de 81 anys, qui va formar part d’un dels primers equips d’afeccionats: “ El capellà va trobar gent que tenia cavall i, traginant i rascant terra amb animals, va aconseguir formar el camp…”

Cap el 1925 sembla existir un terreny de joc de mides reglamentàries a les Serres, un recinte on, entre els anys 1925-1929, hi jugava els seus partits amistosos un grup d’afeccionats local anomenat Atlètic Club Celrà.

Equips com la Pera i Camallera ( els canaris perquè anaven de groc ), La Bisbal, Banyoles i Pont Major, eren equips rivals per aquella època.

Es jugava els diumenges, pel matí, o per la tarda, segons conveniència dels jugadors.

Acabat el partit, cap el tard, el capellà acompanyat per la mainada, completava el dia amb una sessió de cinema. En aquella època no hi havia entrenadors ni àrbitres i la Federació encara no existia. Eren els jugadors qui decidien de jugar o no.

Alguna vegada hi va haver algun incident, concretament amb els de Cervià, aquests varen agafar la roba i la veren portar a l’altre constat de riu….

Durant la guerra va desaparèixer el material per poder jugar a futbol, els joves varen anar a treballar durant la guerra al camp d’aviació, però continuaven gaudint d’estones jugant al futbol. Els soldats del camp d’aviació varen crear el seu propi camp i varen jugar a futbol, partits amistosos entre els soldats i gent del poble els diumenges a la tarda.

Des del començament dels anys 30 fins acabada la guerra civil, van existir altres camps que permetien la pràctica del futbol ( camp de can Pere Quintana, el de la bòbila, d’en Bosser, el de Can Medinyà….).

Acabada la guerra civil, l’activitat futbolística continua en el nou camp de les Parets, en el qual competí durant 1940-1945 l’equip d’afeccionats del C.F. Celrà.

Al 1952 es construí el recinte futbolístic de Can Medinyà, on jugà l’equip del poble durant molts anys, tant a la lliga d’afeccionats (1953-1978), com en categoria regional.

A la temporada 1991-1992, s’aconseguí l’ascens a primera Regional. A partir de la temporada 1992-1993 la Unió Cultural Esportiva Celrà va jugar en un terreny construït al Polígon Industrial de Celrà

Desprès de finalitzar la guerra, es va crear un nou camp, el de les Parets, format amb jugadors del poble i l’equip es dia C.F.Celrà. A l’any 1945 l’equip es va ensorrar. A l’any 1952, es va tornar a formar l’equip, va durar fins al 1978. L’equipació ha estat jersei blau i pantaló blanc.